Tema 10. La vida a Grècia
(informació adaptada de: http://www.juanjoromero.es/blog/2008/05/u8-la-antigua-grecia/)
A partir del III mil·lenni aC, en el Mediterráni oriental es van assentar una sèrie de pobles que es van desenvolupar gràcies al comerç marítim, organitzats en ciutats-estat.
1. L'espai geogràfic
2. Etapes de la història antiga de Grècia
Podem distingir tres grans etapes:
1. Època arcaica (S. VIII aC - VI aC): la característica prinicpal és que es va desenvolupar la polis, es va introduir l’escriptura i es va iniciar la colonizatció del Mediterrani. Les polis eren independents i només coincidien per parlar la mateixa llengua i per la necessitat comuna de defensar-se de pobles estrangers. La seua organització social i política depenia del control que exercien sobre las terres i sobre el comerç.
A partir de l’any 750 aC les polis gregues començaran la colonització comercial del Mediterrani. Els motius d’aquesta expansió els hem de buscar en l’increment de la població, que feia insuficient la producció d’aliments i augmentava la necessitat de noves terres. Les colònies van proporcionar un gran creixement econòmic a les polis d’origen (metròpolis) i van impulsar el desenvolupament de l’artesania i el comerç.
2. Època clàssica (490-338 aC): es va iniciar amb les guerres mèdiques
Mig segle després, la guerra del Peloponés (431-404 aC) va enfrontar a les polis gregues perquè, després de la victòria d’Atenes sobre els perses aquesta polis imposarà el seu domini sobre el mar Egeu i alçarà l’odi en altres ciutats (principalment Esparta) pel seu domini aclaparador. Aquesta enveja d’Esparta contra Atenes farà que totes les polis gregues s’alien unes amb unes altres. Finalment, serà Esparta la vencedora encara que el debilitament general provocat per la guerra el va aprofitar el rei Filip de Macedònia per imposar el seu domini i iniciar la seua expansió.
3. Època hel·lenística (338-30 aC): el debilitament de les polis gregues va permetre al rei de Macedònia, Filip II, arribara a dominar-les. No obstant, serà el seu fill, Alexandre el Gran , el que va iniciar la formació d’un gran imperi que s’estendrà des d’Egipte fins el riu Indo (La India). Això va fer possible l’expansió de la cultura i la civilització hel·lenística. Els seus successors no van poder mantenir la unitat de l’imperi i Grècia acabarà convertint-se en una província romana a partir del segle II aC.
3. Les polis gregues: organització política, econòmica i social
Hi havia moltes polis a la Grècia clàssica però nosaltres ens centrarem en les dues més poderoses: Esparta i Atenes.
a) Esparta
Aquesta polis grega estava situada al sud de la Península del Peloponès. La majoria de la població eren ilotes, esclaus sense drets polítics que treballaven la terra dels seus propietaris espartans. També trobem els periecs, llauradors lliures però amb drets restringits i obligats a participar en l’exèrcit. En la elit social trobem els espartiats, una espècie de noblesa espartana que tenien reservada la política de la ciutat.
L’assemblea popular o apella era el canal de participació en el govern de la ciutat. Podien participar tots els ciutadans majors de 30 anys, però les decisions las prenia el consell d’ancians o Gerúsia. Els Cinc èfors o magistrats executaven les decisions de la Gerúsia.
Per una altra banda, tots els homes nascuts a Esparta tenien l’obligació de servir en l’exèrcit: la seua vida es dedicava quasi per complet a aprendre l’art de la guerra.
b) Atenes (per a saber més pots fer clic en aquest enllaç)
Era la capital de l’Àtica i va desenvolupar un sistema de govern que encara avui es conserva, tot i que amb considerables diferències: la democràcia. Potser, gràcies aquest sistema es va convertir en la més poderosa, rica i culta de les polis gregues. Vivia, sobretot del comerç i de l’artesania. S’estenia al peu de l’acròpoli (espai elevat on s’ubicaven els edificis religiosos) i l’àgora (espai obert on s’hi ubicaven els principals edificis de govern).
La societat atenesa es dividia en tres categories:
- Els ciutadans, que tenien el privilegi de la ciutadania (rics o pobres) i això els permetia intervenir en el govern de la ciutat.
- Els metecs o estrangers que vivien i tenien negocis a Atenes. Pagaven impostos i formaven part de l’exèrcit però no tenien la ciutadania.
- Esclaus, homes i dones sotmesos a la voluntat d’un propietari.
La forma de govern era la democràcia, que no era como l’actual, sinó més limitada perquè només reconeixia el dret a participar als ciutadans homes i adults que representaven un percentatge molt baix dels seus habitants (45.000 d’uns 300.000 habitants, és a dir, al voltant d’un 15%).
La assemblea o ekklesia era el principal organisme de la vida política. Només es convocava per a elegir als magistrats o arconts i altres qüestions importants. Podien votar tots els ciutadans i també opinar, tot i que en la pràctica només els més rics tenien el temps suficient per a dedicar-se a la política. A més dels arconts (màxims mandataris), l’assemblea elegia als estrategues o caps militars (que en temps de guerra prenien les decisions sobre la defensa de la ciutat) i la bule (consell format per 500 membres que tractava assumptes generals sobre els que després decidiria la ekklesia, proposava lleis i se reunia amb major freqüència).
Va destacar la figura de Pericles, gran defensor de la democràcia, que va dirigir la política atenesa, va fomentar les arts i les lletres i va portar a la ciutat fins al màxim esplendor.
 |
| FONT: http://connect.in.com/atenas-y-esparta/images-esparta-y-atenas-1-281026832239.html |
Alguns recursos a la xarxa sobre Grècia
Fes clic ací
Descarrega aquesta aplicació per repassar Grècia i Roma (7,7 Mb). Per a executar-la, punxa sobre l’arxiu “Entradabloque4.swf”.
Exercicis de reforç en pdf.
Més exercicis: la dona a Grècia , política i societat grega , exèrcit i guerra , més .
A continuació, us detalle uns enllaços on trobareu activitats d'autoavaluació per a practicar els continguts que hem vist a classe (i, si de cas, ampliar-los). Espere que aprofiteu aquestos enllaços per a preprarar millor l'examen. Al final, teniu disponible la presentació en diapositives que vam veure dilluns.
Us recorde també que podeu incloure totes aquelles qüestions que considereu important al quadern de treball (llibreta).
Igualment, no oblideu que en la llibreta ha d'aparèixer (com hem dit a classe), al final de totes les activitats i com una mena de conclusió, un resum de tot allò que heu après en el tema 7; és a dir, heu de redactar una mena de diari en què expliqueu quines coses heu après amb el tema.
Sort:
- Els dòlmens.
- Una excavació arqueològica.
- Exercicis interactius sobre prehistòria.
- Algunes representacions d'escenes de la prehistòria.
- El neolític (per a saber més).
- Per a saber (en general) de la prehistòria.
- Preguntes sobre prehistòria.
- Activitats sobre el procés d'hominització.
- Activitats sobre el paleolític.
- Activitats sobre el neolític.
- Activitats sobre l'edat dels metalls.
